14 mar 2011

19 jun 2010

Joan Colomo al Festival Petitsons

Maria Coma i Joan Colomo



Com endinsar-se al món dels somnis. Maria Coma no ha defraudat en la última sessió del Petitsons que ahir va posar el punt i final de la seva tercera edició. Senzilla i tendra, la compositora barcelonina va atrapar al públic des del primer moment, engrandint el petit escenari del pati de la Fundació Palau. Lletres surrealistes que parlen de gats, somnis i paraigües vermells, no ha faltat cap tema del seu treball en solitari “Linòleum”, i fins i tot, va sorprendre amb una cançó dedicada a la seva fillola.

L'arribada de Joan Colomo i la seva banda, amb un contrabaix, un teclat i percussió, va revolucionar l'ambient del petitsons. Descarats i espontanis, la seva eclètica i còmica proposta va encandilar als assitents que no van parar de riure i aplaudir. Amb una mena de monòleg musical, van idear l'entorn familiar i animat perfecte per tancar el cicle Petitsons 2010.L’elasticitat i la textura de la veu de Colomo i la complicitat amb la seva banda es va fer patent amb constants bromes i comentaris. El conjunt musical va fer gala de la seva inconformitat amb lletres que acaricien l’absurditat i critiquen el món actual. No van faltar els seus temes més coneguts “Un Comino” i “L’infern”, i a més en van sumar un d’inèdit, un “Oh, oh, oh” improvisat per la inoportuna intervenció d’un grup d’espontanis que treien el cap més enllà dels límits del pati de la Fundació Palau.

Fotografies: Elena Viu
 

12 jun 2010

Bikimel al Festival Petitsons

First Aid Kit i Bikimel


El cicle musical Petitsons es trasllada de nou a l’enjardinat pati de la Fundació Palau i Fabre de Caldes d’Estrac. Amb alguns minuts de retard, First Aid Kit han estat els encarregats d’obrir la primera sessió, amb una dòcil i radiant Agnès Aran acompanyada de Carles Querol a la guitarra.L’afluència de públic s’ha mantingut en un entorn familiar, aconseguint mantenir el Petitsons com una experiència musical íntima i única.
Amb temes com “Truth can hurt”, aquest grup barceloní ha deixat als assistents encantats amb una veu màgica només interrompuda per aplaudiments i algunes rialles. Tot i la manca del seu habitual equip electrònic, First Aid Kit ha funcionat a la perfecció.
Després de la visita al Museu Palau i Fabre, en la que es va poder gaudir d’exposicions temporals com la de “Palau Polièdric”, la particular veu de Bikimel ha pujat a l’escenari per engrescar la cloenda de la primera cita del Petitsons 2010.
Amb simpatia i molta expressivitat, Vicky de Clascà ha incorporat el seu endolcit rock al pati de la Fundació. La jove de Bellaterra ha anat alternant el so energètic de la guitarra elèctrica amb la tranquil·litat del teclat, sempre acompanyada per la guitarra acústica d’Esteve Felipe. Amb lletres carregades de sentiment i inconformitat, Bikimel ha triomfat en el seu pas pel Petitsons, que va reconèixer estimar abans de tastar-lo en primera persona. “Mama, jo vull ser gitano”, “Buscant l’espantaocells” o “Jònic” han estat els temes més aplaudits, tot i que també van sonar-ne d’altres no inclosos al seu disc “Stat Jònic”.
Fotografies: Elena Viu

5 jun 2010

Marcel Cranc

El mallorquí Miquel Vicensastre, conegut als escenaris com Marcel Cranc, va enlluernar amb la seva música als gairebé quaranta assistents del primer concert del Petitsons 2010. Grans i petits van gaudir d’un espectacle íntim i proper entre les càlides parets del bar caldenc Tête a tête, que va resultar l’entorn ideal per obrir el cartell de la tercera edició d’aquest cicle musical.

Tot i que no es coneixien d’abans, la guitarra i la bateria, amb Ferran i Gerard Aguiló, es van fusionar amb una perfecte complicitat amb la veu i el piano de Miquel Vicensastre, que va fer sonar alguns dels seus temes més coneguts com ara “Naufragi” o “D’amor”. Entre cançó i cançó, el mallorquí va arrencar somriures al públic amb les seves explicacions i va aconseguir acostar als assistents a una nova realitat, com és procés de creació musical. El resultat no va defraudar, i les felicitacions i aplaudiments van estrenar el Petitsons 2010 amb un rotund èxit.

1 may 2010

Cartell 2O1O

marcel cranc

Cançó catalana amb tocs d’indie. Marcel Cranc, pseudònim de Miquel Vicensastre es defineix com un home de fragments, tot i que ha aconseguit lligar-se amb “Animal fràgil” (2006) i “Ara” (2008). Amb ell, gaudirem d’una barreja de música clàssica amb accent mallorquí i de l’elegància de la chason francesa, tot explorant les possibilitats de l’electrònica.
 

first aid kit

Una veu delicada sobre un coixí d’electrònica pop. First Aid Kit són els barcelonins Agnès Aran i Carles Querol, una parella de graciencs que t’atrapen a ritme lent amb una petita i gran proposta. Música plàcida i senzilla com la dels seus dos discs al mercat, F1RST i Plaits, que sense voler obren el calaix de les sensacions.
 
bikimel
Rock dolç. El so trencat de Vicky de Clascà és atreviment i contrast en estat pur. Les seves cançons respiren una naturalitat salvatge, amb notes de guitarra que recorden un country modern i catalanitzat. Des del desembre es pot gaudir d’“Stat Jònic”, un recull dels seus millors temes. 

maria coma

Original, íntima i delicada. Així és la proposta d'aquesta compositora, pianista i cantant barcelonina, que arriba a l’escenari del pati de la Fundació amb cançons molt personals que es caracteritzen per la seva ingenuïtat i tendresa. Maria Coma acaba de treure el seu primer disc en solitari, Linòleum, un treball poc corrent que promet la revolució del panorama del pop català.
Més informació a www.myspace.com/mariacoma o www.mariacoma.com 

joan colomo
Joan Colomo és un cantautor lliurepensador i brillant que trenca amb els cànons i les líriques del pop clàssic. El seu tema més conegut és el recent “Comino”, un cant amb aires nihilistes i una crítica a tot plegat que forma part del seu primer àlbum en solitari, “Contra todo pronóstico”. L’essència de la música com a mitjà d’expressió.
Més informació a www.myspace.com/joancolomo